“HISTÒRIA”
En el terme municipal de Bèlgida, s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (neolítics) que han proporcionat troballes de la cultura ibèrica i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla probable que la seua fundació fora ibèrica. En 1250, el Rei Jaume I la va incorporar a l'espai dominat pels cristians, permetent la pervivència dels àrabs que l'habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia , que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la qual van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial que va anar notablement augmentat després de l'expulsió, en 1609, de la població morisca. El seu lloc va ser ocupat pels 65 nous pobladors cristians que van acceptar la carta de poblament de 1611.

“LA BARONIA I EL MARQUESAT DE BÈLGIDA”
Bèlgida va ser un poble dels nomenats “de senyoriu”; es a dir, que va exercir el domini sobre ell una casa nobiliària, la dels Bellvís, des de poc després de la reconquista (1287) fins als primers anys del segle XIX.

Al gener del 1287, el Rei Alfons III d'Aragó va donar a Bernardo de Bellvís els Castells de Carbonera i Rugat a perpetuïtat i amb totes les terres que incloïa la seua jurisdicció, que eren: Bèlgida, Otos i l'Alqueria de Beniatjar.

A desembre de 1388 es funda la Baronia de Bèlgida que comprenia el Castell de Carbonera i Rugat, Otos i Beniatjar. Més tard, es desmembraria de la baronia Rugat, Otos i Carbonera, que passaren a mans dels Calataiud, Comtes del Real i descendents dels Bellvís, i Beniatjar; quedant, en 1409 constituïda la Baronia sol amb Bèlgida i els llogarets veïns: Muntis, Suagres, Beneprí, Torralba i Misena.

Al maig del 1478, el Baró Don Francisco Bellvís de  Centellas va vendre la baronia al Cardenal d'Albaida, Don Luis Juan de Milà. Durant 46 anys va estar la Baronia de Bèlgida fora de la casa dels Bellvís, fins que en 1524 fora recuperada pel Baró Don Antonio Bellvís Ferrero.

Encara que no podem saber l'any exacte, si que sabem que a la fi del segle XVII la Baronia de Bèlgida va ser elevada a la categoria de marquesat i així va continuar fins a la seua desaparició.

En 1858 es va fer l'escriptura de transacció dels drets senyorials. El marquès arribà a un acord amb el poble: a canvi de la desaparició del senyoriu, Bèlgida havia de pagar 120.000 reals. Aquest fet es molt important perquè a partir d'aquesta data la propietat de la terra es consolida en mans dels camperols.

En 1909 el ministeri d'hisenda demana la supressió del marquesat de Bèlgida per no haver-se sol·licitat real carta de successió, després d'haver estat anunciada la vacant dues vegades. En 1912 es va expedir carta de successió a favor de Donya Luisa Cotoner i Àlvarez de les Astúries Bohórquez, neboda carnal de Don Iñigo Álvarez de les Astúries Bohórquez, seté Marquès de Bèlgida i també Marquès de Mondéjar i Comte de Tendilla, que havia mort sense fills. L'últim que se sap d'aquesta senyora és que en 1900 es va casar amb el Marquès d'Ariany i que tenia la seua residència a Madrid. Sembla que va morir sense descendència. A partir d'ací ja no sabem res mes.